Carles Navarro: «La pandèmia ha provocat que acceleréssim projectes en vendes, l’entrada a l’e-commerce i noves línies de negoci»

Director general de BASF Española

Jordi Salvat
02/08/2021

Carles Navarro va complir el mes de març passat cinc anys com a màxim responsable de BASF a la península Ibèrica. Aquesta és la darrera etapa fins ara d’aquest barceloní que va arribar a la multinacional alemanya el 1989, recent llicenciat en Enginyeria Química per l’Institut Químic de Sarrià (IQS), i ha assumit des de llavors diverses responsabilitats, incloses a l’estranger, concretament a Turquia i el Canadà. Afronta el panorama post-Covid-19 amb optimisme i conscient que el gran repte de la companyia i del sector químic -del qual ell n’és el màxim responsable a l’Estat des de 2018 com a president de la patronal Feique- és la descarbonització, amb l’ambiciós objectiu que les emissions de CO2 el 2050 a BASF siguin zero. En aquesta entrevista analitza present i futur d’una de les principals companyies químiques del polígon tarragoní i també a tot el món.

“Hem de deixar de comprar energia basada en gas o petroli”.

Com ha sortit BASF de la Covid-19?

Hem sortit bé, però evidentment, amb vendes més baixes. Dic bé perquè hem aconseguit el nostre primer objectiu, que és protegir la salut i la seguretat dels nostres empleats i contractistes i de les comunitats on estem. També hem ajudat els nostres clients a superar aquesta situació. De tot això, se’n deriva un decreixement de les vendes que és significatiu: un 15% respecte al 2019. Però no deixa de ser una conseqüència de què clients nostres en alguns segments han rebaixat la seva producció. És el cas de l’automoció, amb un descens del 20% a nivell mundial i a l’estat. Aquest sector ha parat i hem acusat aquest cop, però han tornat a la producció i nosaltres ens hem refet. Valorem positivament com nosaltres i el sector químic hem superat el 2020 i som optimistes de cara al 2021.

Altres segments de la companyia han degut compensar, almenys en part, aquesta baixada de l’automoció.

En part, sí. La baixada de l’automoció ha estat molt important. Tenim una fàbrica de pintures a Guadalajara, que treballa just in time i que subministra dia a dia moltes plantes del país. D’un dia per l’altra van parar aquestes plantes i vam haver de deixar de fabricar. Tota aquella planta va entrar en ERTO des del mes de març fins desembre i això és difícil de compensar, però hi ha certs segments, on hem hagut d’incrementar producció, perquè els nostres clients ens han demandat més productes per fer detergents, desinfectants, biocides que han estat necessaris per combatre la pandèmia. Aquí hem hagut de fer un esforç de volums. Ha estat complicat, ja que teníem els equips en restriccions de torns o en quarantena. També en productes agroquímics hem tingut més vendes.

En aquesta divisió de productes per combatre la Covid-19 han ajudat hospitals i entitats del tercer sector.

Evidentment. Una part de la producció que hem fet aquests mesos ha estat hidrogel, un producte que no fabricàvem. Ho hem fet de forma excepcional a la nostra fàbrica de la Zona Franca de Barcelona. 65.000 tones. I les hem donat íntegrament al sistema de salut des dels centres de producció que tenim repartits per l’Estat espanyol. I això ho continuarem fent mentre sigui necessari per combatre la pandèmia. També hem fet donacions de peces per a respiradors amb la tècnica de la impressió 3D a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. També hem col·laborat amb menjadors socials per fer palès el compromís amb la comunitat de la qual formem part.

Ha parlat abans d’optimisme de cara al 2021. Què el fa sentir optimista de cara als propers mesos?

Sobretot que els nostres clients han recuperat la seva activitat. La química és una indústria de demanda derivada i això vol dir que, quan els nostres clients treballen, nosaltres també treballem. Aquesta recuperació d’activitat s’ha traduït en un increment de vendes aquest trimestre,  que  és  comparable al descens que vam tenir l’any passat. Estem en increments de dues xifres, que si continuen ens permetran recuperar tot el que s’ha perdut durant el 2020.

«Tarragona té tots els elements per completar amb èxit el procés de transformació actual del sector químic».

Parlem d’inversions per aquest any. El centre de la Canonja concentrarà una gran part d’aquestes inversions.

Venim invertint un 50% del volum d’inversió que fem a l’Estat espanyol a la fàbrica de La Canonja i aquest any no serà menys. Les inversions que tenim planificades per al 2021 són les més altes que hem fet els últims deu anys. I això després d’un any complicat com el de la pandèmia. Per tant, és una demostració del compromís que sentim amb el territori i en seguir millorant les nostres instal·lacions per a preparar-nos per a noves inversions. I, en el cas de La Canonja, una part va a mesures que són recurrents, de manteniment de les instal·lacions i millora de la seguretat i increment de capacitat, i una part significativa d’aquests 30 milions va a un increment de capacitat de la planta de propilè. Hi destinarem 12 milions d’euros.

Recentment va anunciar que el centre de producció de La Canonja es convertirà en el primer complex químic de l’Estat en disposar d’una xarxa privada de 5G. En què es traduirà a nivell pràctic? 

Ens dotem d’una eina que té la capacitat de canviar la indústria química com un mitjó, perquè ens posa en disposició de fer servir tecnologia de processament de big data i d’intel·ligència artificial que no seria possible sense tenir les dades que ens aporta la tecnologia 5G. Ara ja tenim les antenes instal·lades. Estem treballant amb un partner tecnològic, l’empresa Cellnex, i estem estudiant els casos d’ús, és a dir aquelles aplicacions amb les que podem extreure el potencial d’aquesta solució. Poden ser molt variades. De fet, encara no sabem ni el que podrem fer amb això. Tenim idees ja del que podem fer i es començaran a posar en pràctica ja en aquest any 2021.

Parlem del compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat. L’objectiu de zero emissions netes de CO2 a nivell mundial per 2050 és un objectiu ambiciós.

És un objectiu ambiciós, però va en línia amb el que sabem que ha de succeir a escala planetària: la indústria ens hem de descarbonitzar per poder complir amb l’Acord de París, que és arribar al 2050 amb un augment de la temperatura de dos graus i amb un objectiu secundari de menys d’un grau i mig. Si no baixem les emissions de CO2, no ho aconseguirem. La indústria química té un paper doble. Per una banda: ens hem de descarbonitzar a nosaltres mateixos, fent que les nostres fàbriques emetin cada cop menys CO2; però per l’altra, ajudem d’una forma totalment essencial i instrumental als nostres clients a fer el mateix.

Què vol dir amb això?

Sense la química serà molt difícil que els nostres clients es descarbonitzin de forma efectiva. Pensem que la química intervé en un 95% de les manufactures de qualsevol tipus. Qualsevol procés de fabricació d’aquest món requereix química. Per tant, som actors essencials en aquest procés. I això ho fem aportant tecnologies i solucions que fan que els nostres clients puguin fer els seus productes amb menys emissions de CO2.

De cara al 2030 ja volen reduir un 25% les emissions de CO2.

És molt ambiciós aquest objectiu perquè suposa reduir la xifra d’emissions de 2018, que van ser 22 milions de tones, a 16 milions. I això en deu anys en què seguirem creixent en volums a tot el món i tenim prevista la construcció d’un centre de producció integrat al sud de Xina que serà enorme i quan es posi en marxa continuarà contribuint amb un cert nivell d’emissions. Tot això s’ha de compensar.

«Durant la pandèmia, la química ha estat essencial per mantenir en marxa cadenes de valor, com el packaging i l’alimentació».

I com ho aconseguiran?

Per una banda, seguint millorant els processos perquè siguin més eficients. També comprant energia d’origen renovable, verda. Hem de deixar de comprar energia basada en gas o petroli. Farem projectes propis de producció d’energia verda. Estem invertint en plantes eòliques marines en aquest moment. Hem de repensar els processos que tenim perquè generin menys CO2. Hi ha deu productes o processos en la indústria química que generen el 70% de les emissions totals i Ens estem en aquests perquè ens permeten obtenir guanys a curt termini més important. Es tracta de deixar de fabricar d’una manera que emet CO2 a una altra que n’emet molt poc o gens. I a això estem concentrant molts esforços.

D’aquests projectes en tenen algun de previst al Camp de Tarragona?

A Tarragona competim per tots els projectes que creiem que encaixen bé amb la nostra infraestructura i ho discutim amb els nostres companys d’Alemanya. És aviat, però som optimistes, perquè hem demostrat en el passat que Tarragona ha anat rebent de forma recurrent noves inversions i noves capacitats i, com estem preparats amb la nostra infraestructura, amb l’accés al port, amb la terminal intermodal, a noves inversions, pensem que algunes de les que té planificades BASF per als propers anys acabaran a Tarragona.

Un dels hàndicaps que sempre avisen des de la indústria química tarragonina és l’elevat cost de l’energia. Hi veuen sortida a aquesta situació?

Aquest continuarà sent un dels camps de batalla. El cost de l’energia industrial en aquest país depèn dels costos de generació i distribució, però també dels impostos, que poden duplicar pràcticament el cost final de l’energia. I, per tant, estem en situació de desavantatge respecte països contra els quals competim nosaltres. BASF competeix no només contra altres companyies, sinó les pròpies fàbriques que tenim en altres països, com Bèlgica, Alemanya, Holanda… Són països on hi ha una situació més favorable i el cost de l’energia continuarà sent durant bastant de temps un dels factors que ens van en contra.

En canvi un dels factors a favor és tenir una universitat com la Rovira i Virgili al costat.

Aquest és un factor, l’accés al talent, que sempre posem en els nostres projectes d’inversió. El talent universitari i també el de l’FP, perquè no oblidem que els llocs de treball que tenim a la fàbrica de Tarragona són de qualificació de formació professional. La URV és un centre cabdal, junt amb l’ICIQ, que, a més, lidera projectes tan importants com la Vall de l’Hidrogen i que és una font constant d’aportació de col·laboració i aportació de talent a les nostres empreses.

Aquest mes de març ha complert cinc anys com a director General de BASF Española i màxim responsable de les activitats del Grup en la península Ibèrica. Quin balanç en fa?

Personalment, en faig un balanç extremadament positiu. Per mi és un privilegi i un honor poder fer aquesta feina. No diré que ha estat un somni complert, perquè durant molts anys no vaig pensar que tingués aquesta opció en cap moment, però les empreses com BASF tenen aquests avantatges, que donen moltes oportunitats en diferents parts de la seva organització. He pogut fer moltes coses. He anat un parell de cops a treballar a l’estranger i ara estic molt content de poder servir a casa meva.

Són ja més de trenta anys a BASF.

Aquest any en faré 32. És la meva única empresa, podem dir. És una cosa que avui en dia no succeeix tant, però que en el meu cas ha estat una font de contínues satisfaccions. En el moment que l’empresa m’ha ofert una oportunitat l’he pogut aprofitar i he anat evolucionant a nivell professional i com a persona.

“Sense la química serà molt difícil que els nostres clients es descarbonitzin de forma efectiva”.

Com ha canviat la companyia en aquestes tres dècades?

Ha canviat moltíssim. La companyia on vaig entrar com a recent llicenciat de l’IQS no té res a veure amb la companyia que som ara, que és molt millor, molt més adaptada al món d’avui dia, molt més sostenible, més segura, més humana, molt més atenta als seus grups d’interès, empleats, subministradors, a les comunitats. I molt més compromesa amb el futur. Tenim un propòsit molt clar, que és crear química per un futur sostenible, i és un propòsit que es veu en el dia a dia de l’empresa, dirigeix la nostra activitat d’una forma clara. M’identifico totalment amb aquest propòsit i és una situació que no teníem fa trenta anys. La química de llavors era més rudimentària i ha evolucionat d’una forma molt positiva.

Actualment afronta el segon mandat com a resident de la Federació Empresarial de la Industria Química Espanyola (Feique), que li dona una visió més global. Quina és la situació del sector químic a l’estat?

El sector químic és una d’aquestes històries d’èxit que tenim. Fins a l’arribada de la Covid-19, en alguns mitjans s’ha presentat la dècada anterior com la dècada prodigiosa de la química. És un sector que va fer front a la crisi econòmica de 2008 d’una forma brillant. La facturació va baixar el 2009, però des de llavors ha seguit pujant, fins a un 30%. I l’exportació, un 50%. Això és perquè les empreses han après a competir en mercats exteriors i s’han reinventat i han seguit invertint, tot i la dificultat dels mercats, per a convertir-se en el que és avui: el segon sector exportador de l’economia espanyola, el sector que més inverteix en I+D+I i que ocupa un 22% de tot el personal investigador de l’Estat espanyol i un sector que aporta solucions, com ho hem vist durant la pandèmia, que ha estat essencial per mantenir en marxa cadenes de valor, com el packaging i l’alimentació, però també tota la producció d’EPIs, de mascaretes, de material quirúrgic de plàstics d’un sol ús que van al tractament de persones que estan a l’hospital.

Acabem fent una mirada al futur de la indústria química a Tarragona. Com veu l’horitzó del sector en aquest horitzó  2050 que parlàvem abans.

Tarragona té una història brillant de desenvolupament de la química en els últims cinquanta anys i, a més, de convivència amb tots els actors del territori. Ara, tota la indústria química en el món està en un procés de transformació i a Tarragona en som conscients i estem posant les bases perquè es pugui dur a terme amb èxit. Hi ha una sensació que hem de col·laborar entre tots. La URV està liderant aquest projecte de la Vall de l’Hidrogen de la Catalunya Sud i està posant els elements perquè tots ens posem a treballar en aquesta substitució de processos que produeixen combustibles fòssils per altres més moderns que ens posaran en aquesta nova química que hauria de tenir ja una certa realitat configurada el 2030 i que és el futur de Tarragona. Ens hem de reconvertir per seguir sent competitius i Tarragona ho pot fer, perquè té tots els elements perseguir competint i completar aquest procés de transformació d’una forma exitosa. Però caldrà posar-s’hi tots junts i invertir el necessari, que seran molts diners.

Vegeu l’entrevista completa a: TE_entrevista_Carles_Navarro.