B.Q.
10/06/2024
El primer dia ha estat marcat per les presentacions i debats sobre l’impacte social, econòmic i local dels projectes d’Hidrogen
Aquest dilluns ha començat la Setmana de l’Hidrogen al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, amb una jornada centrada en el territori i l’impacte dels projectes d’hidrogen, així com els permisos necessaris per a la seva implementació. La jornada ha comptat amb una participació destacada d’experts del sector, representants institucionals i empresarials.
La primera jornada de la II setmana de l’Hidrogen ha començat a les 9 hores amb una benvinguda a càrrec de Manuel Szapiro, representant de la UE a Barcelona; Saül Garreta, president del Port de Tarragona; i Isaac Justícia, director tècnic de La Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Els tres ponents han subratllat la importància de l’hidrogen com a element clau en la transició energètica i la necessitat de col·laboració entre les institucions i el sector privat.
A les 9:30 hores, Alfonso Corbella Vázquez, representant de SENER, ha compartit la seva experiència amb el projecte d’hidrogen a Burgos i la gestió territorial del Parc Eòlic Tramuntana. Aquesta ponència ha destacat la complexitat de la integració de projectes energètics en l’entorn territorial i les solucions adoptades per superar aquests reptes.
Taules rodones
Seguidament s’ha dut a terme una taula rodona sobre la tramitació, comunicació i legalització de projectes en el territori. La taula ha estat moderada per Jordi Fortuny, Director dels SSTT d’Empresa de la Generalitat de Catalunya, i ha comptat amb la participació de Carme Ferrer (Diputada de la Diputació de Tarragona), Guillem Garcia Castro (Ajuntament de Tarragona), Pere Poblet (OGAU) i José Luis Haro (Àrea Metropolitana de Barcelona).
Després de la pausa per al cafè, ha estat el torn de Franz Bechtold de Lhyfe que ha presentat el cas del projecte a Vallmoll, explicant l’impacte territorial i l’experiència del desenvolupament del projecte. Una de les claus per a la viabilitat econòmica i per a l’eficiència ecològica la producció d’hidrogen per a la indústria és la proximitat al consumidor final. El cas de Vallmoll compta amb l’interès d’indústries alimentàries i logístiques dels polígons de Valls i del propi municipi, la qual cosa no només resolt la qüestió de la viabilitat i l’eficiència, sinó també la creació de la cadena de valor.
Impacte territorial
A continuació s’ha celebrat una taula rodona sobre la visió de l’impacte al territori des d’un punt de vista local, social i econòmic. Moderada per Oriol Vilaseca de Vilaseca Consultors, la taula ha comptat amb la presència d’Ignasi Cañagueral (President de l’AEQT), Josep Pallarès (rector de la URV), Meritxell Budó (presidenta ACM), Oriol Alcoba (director general d’Indústria) i Jordi Brustenga (representant del Ministeri d’Indústria).
Els ponents han estat d’acord en afirmar que la implementació de projectes d’hidrogen només serà possible “a partir de la cooperació, cadascú des del seu rol, per poder superar el repte de la descarbonització industrial i la neutralitat climàtica”. La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha posat de relleu la necessitat de comptar amb l’administració local que, tot sovint, no és consultada sobre l’encaix dels projectes de transició energètica dins de les estratègies de futur municipals i comarcals. “La problemàtica és global, ara bé, els desafiaments són molt locals”, ha estat la conclusió sobre aquest tema.
El repte compartit per tots els participants de la taula és “la necessitat de frenar l’escalfament global, però també de ser competitius a nivell empresarial, la qual cosa s’aconseguirà apostant per la sostenibilitat i l’eficiència energètica”. I s’ha constatat doblement que primer, “és un repte a afrontar de manera col·lectiva”, i segon: “és molt encertat el fet que es tiri endavant des de Tarragona, on ja hi ha projectes de descarbonització i hidrogen renovable en marxa”. A més, s’han lloat les excel·lents condicions per acollir projectes de transició energètica i, concretament d’hidrogen verd, a les nostres comarques atès el talent, l’experiència i el coneixement que aporta la URV, la formació professional dial, l’empresa i el Port de Tarragona per acollir accions innovadores per a la implantació de noves activitats econòmiques sostenibles.
Ponència sobre l’Aigua
La jornada ha concluido con una ponencia por parte de Saül Garreta (Presidente de la APT) y Daniel Montserrat (Director AITASA) sobre la necesidad de agua para los nuevos procesos industriales y las posibles nuevas fuentes de suministro, destacando la situación actual de las desaladoras y su importancia para el desarrollo de los proyectos de hidrógeno.
El presidente del Puerto ha destacado que a menudo se habla mucho de la producción de la energía y de su transporte y queda en un segundo plano la necesidad de obtener agua abundante y de calidad para poder producir hidrógeno verde. En este sentido, Garreta ha explicado las iniciativas que el Puerto ha puesto en marcha en los últimos 18 meses para la descarbonización de las actividades portuarias, entre ellas, la producción de energía limpia y el diseño de pruebas piloto para introducir nuevas fuentes de energía como el retro fito de una locomotora o las inversiones para la electrificación de muelles y grúas.
En este sentido, el presidente de la APT, ha explicado que “a veces es necesario que el sector público lidere la implantación de una nueva tecnología o el impulso de un nuevo sector económico para que el mercado se acabe de decidir por adoptar -la y después ya vaya solo”. Es por ello, que la APT toma el compromiso de hacer propuestas de ámbito metropolitano con hechos inmediatos -como la puesta en marcha de una desaladora piloto a finales de junio en el puerto- y con proyectos ambiciosos con futuro -como la desaladora en el Cabo de Salou- para conseguir agua para la industria a través de proyectos que combinen y hagan compatibles el mundo de la industria, el turismo, la cultura, el paisaje y la regeneración natural.
